QUÈ BÉ! O què mal!…?

Totes les coses es poden interpretar de dos maneres … com a mínim de dos maneres.

Fa sol

  1. Què bé, fa sol i podrem anar a passejar!
  2. Què mal, hui que volíem anar a passejar fa sol i patirem calor!

Plou

  1. Què bé! Plou, refrescaran les temperatures i les plantes ho agrairan.
  2. Què mal! Plou, estarà tot fangós i no podrem eixir al carrer.
  3. Fatal. Algunes persones, decidides a interpretar-ho el més malament possible, li veuen mala intenció a l’oratge: com no duc paraigües, plou per a fastidiar-me.

També es pot interpretar de dos maneres, com a mínim de dos maneres, el comportament de les criatures; i també hi ha persones que van directament a la tercera i veuen mala intenció als infants.

La majoria de mares i pares i auelos de l’Espai Familiar miren les seues criatures amb un amor que, cosa que fa la xiqueta o el xiquet, cosa que els agrada. Altres, en canvi, a començament del curs no ho veien igual.

Per exemple:

Estem a la reunió “Escola de Mares i Pares” parlant d’algun tema que interessa als adults i es presenta la criatura:

  1. Què bé! Com em vol, necessita vore’m. Ara ja sap que estic ací i de seguida se’n tornarà a jugar a l’altra sala.
  2. Què mal! Mira-la, té una mamitis que no em deixa fer res.
  3. Fatal. Ja està ací, és que és egoista, no suporta que jo disfrute ni un moment tranquil·la.

Les criatures dels nostres Espais Familiars, com totes les criatures que tenen menys de 3 anys, mai fan les coses amb la intenció de fastidiar a ningú, volen estar bé i manifesten les seues necessitats amb el desig d’estar bé.

La persona que veu mala intenció en infants d’estes edats, està equivocada, tan equivocada com aquells que li veuen mala intenció a l’oratge.

Però la nostra mirada adulta, la nostra interpretació, té conseqüències; de fet és la nostra mirada la que, quan interpreta, determina el que puguem entendre’ns i estar bé amb el fill o que no puguem entendre’ns; i com no ens entenem, estem malament, discutim i fem plorar als menudets de casa.

Conclusió:

Quan ens prenem a bones el comportament dels menuts, ens agrada el que han fet els nostres xiquets, els trobem graciosos i encara els volem més. D’esta manera aconseguim que ho tornen a fer ben fet.

En canvi, si ens ho prenem a males, si li veiem mala intenció, ens disgustem, ens enfadem i els fem plorar. D’esta manera sense voler provoquem que ho facen cada vegada pitjor.

Què és millor?

Què es millor!!! Vaja pregunta!!! Si podem triar…no hi ha dubte, el millor és pensar bé, mirar-los amb confiança, tractar bé les criatures i estar bé.