Al parc

Quan Elia acabava el segon any a l’Espai Familiar de Colors, va anar al parc per primera vegada amb Elisa, sa mare. Elia volia pujar al tobogan però un grup de xiquets més majorets havien organitzat carreres de pujades i baixades entre crits i rialles. Elisa li va dir a la xiqueta: anem a buscar un altre joc. A Elia li va agradar molt l’engronsador i sa mare pensava: «sort que no ens ha calgut competir».

 

En això que es va apropar un xiquet, va espentejar a Elia sense cap motiu i Elia va plorar. Elisa va estar a punt de dir-li a la seua filla: «torna’t, si et peguen, tu també has de pegar». Però no ho va fer. Elisa li va dir molt seria al desconegut que arribava a la carrera sense mare ni pare que el vigilara: «no li pegues, això fa mal». El xiquet va mirar aquella dona tan alta i tan seria i va parar en sec. Dirigint-se a Elia amb un somriure a poc a poc es va acostar i li va donar la maneta. A Elia se li va il·luminar la careta. S’havien fet amics.